La senda del poeta 2008

Aquesta es la cinquena vegada que faig la Senda del Poeta, els meus peus ho saben bé.

Com tots els anys, hem partit d’Oriola de la casa de Miguel Hernández, i hem arribat al cementeri a Alacant a la seua tomba. El primer dia hem dormit a la casa de cultura d’Albatera, i el segon a la universitat UMH d’Elx.

Com sempe, hi ha hagut variacions en el recorregut respecte a altres anys. No obstant, en general, ha sigut com tots els anys (el menjar, les parades, les nits…), a excepció de la nit a Albatera. Aquest any hi havien uns imbècils que no ens van deixar dormir en tota la nit, ha sigut una cosa que no ha passat cap altre any. Sembla que els xiquets cada any siguen més idiotes, i la organitzación més incapaç de fer-ne res. Encara gràcies que a Elx sí vam poder dormir bé després de veure una bona actuació d’Aldous a l’Aula Magna.

La principal pega d’aquesta senda és que el camí es molt lleig, i quasi tot per carretera. Si no vols avorrir-te, es millor que hi vages ben acompanyat d’amics i bona gent. De totes formes, sempre hi ha bon ambient i acabes coneixent a molta gent i parlant amb tothom.

Aquest és un amic que vam fer a Crevillent, a l’hora de dinar.

L’última vesprada va ser la més difícil per a mi, perque no vam fer parades, ni ens van donar aigua ni res. En arribar a Alacant vam visitar la tomba de Miguel Hernández, i després agafàrem l’autobús urbà per a anar a l’estació de tren. Aquest any l’organització havia disposat autobusos per a Elx i Oriola, però vam pensar que al tren aniríem més còmodes.

Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos,

que son dos hormigueros solitarios,

y son mis manos sin las tuyas varios

intratables espinos a manojos.

No me encuentro los labios sin tus rojos,

que me llenan de dulces campanarios,

sin ti mis pensamientos son calvarios

criando cardos y agostando hinojos.

No se qué es de mi oreja sin tu acento,

ni hacia qué polo yerro sin tu estrella,

y mi voz si tu trato se afemina.

Los olores persigo de tu viento

y la olvidada imagen de tu huella,

que en ti principia, amor, y en mi termina.

Miguel Hernández